Miniatures

Vaig escriure aquesta obra en homenatge a qui va ser el meu mestre de composició Josep Soler (1935). El fet de haver utilitzat el tema de la depressió per aquest homenatge es degut a dues raons: La primera fa referència al joc que el mestre crea habitualment entre el pessimisme i el sentit del humor, i la segona a l’enfermetat en sí mateixa i que vaig patir entre la primavera i l’hivern de l’any 2003.
Pel que fa a la partitura, essencialment, s’ha de tenir en compte que es tracta d’una obra descriptiva, cada moviment és en sí mateix un món, ens narra quelcom que no trobarem en els altres, característica que al mateix temps serveix per a donar sentit d’unitat, especialment en aquesta obra. Les mesures metronòmiques són molt delicades, sempre hi haurà una petita diferència en cada intèrpret i cada interpretació, però s’ha de tenir molta cura de que aquestes diferències no siguin massa grans, ja que una obra quan està basada en la descripció és esclava dels seus tempos.

Armand Grèbol